La crisi d'ansietat

Patir una crisi d’ansietat (també coneguda com atac de pànic) és una experiència molt difícil de pair, estranya i perturbadora. Es viu amb una por extrema a morir, perdre el control o tornar-se boig. Se sent com si el cos de cop es descontrolés i alguna cosa terrible li estigués passant.

Palpitacions, dolor toràcic, falta d’aire, tremolors, vertígen, mareig i sensació d’irrealitat són alguns dels símptomes més freqüents. Per això, no és estrany que a la persona li sembli que té un infart, embogeix o es mor.

En realitat, la crisi d’ansietat no és més que una resposta del cos a un suposat perill que li sembla que està passant, precisament per ajudar-lo a fugir. El problema és que no hi ha cap perill. La persona que ho experimenta nota els símptomes però no entén aquella reacció tan intensa del cos. Nota el cos descontrolat. Intenta relaxar-lo, però no pot. Com més vol relaxar-lo, més s’agreugen els símptomes. I és que un mateix a l’espantar-se de la intensa reacció corporal activa el sistema nerviós simpàtic, que és el que funciona en estat d’alerta; com a conseqüència, es generen més símptomes.

Una persona que sent que embogeix o s’està morint és lògic que estigui espantada. Perquè és veritat que ho pot semblar per la reacció que nota en el seu cos. En realitat en aquest cas no pot passar cap d’aquestes dues coses. Qui embogeix no és conscient d’embogir. I és impossible tenir un infart o morir-se per una crisi d’ansietat perquè es tracta d’una reacció normal de defensa del cervell. Reaccionaria igual davant d’un perill. Per tant, el cos ho aguanta perfectament. La diferència és que a l’estar davant d’un perill ni notem els símptomes.

Sovint, la primera crisi crea una por traumàtica. Aquesta por és el que fa que se’n repeteixin més, degut a l’anticipació i a estar molt pendent de qualsevol símptoma físic que pugui semblar ansietat. La persona ha experimentat la possibilitat que el cos es descontroli. Perd la seva seguretat bàsica. El cos i la ment s’han convertit en uns desconeguts que estan fora de control. Desconcerta pensar que el perill és dins d’un mateix. No sap com enfrontar-se a aquesta situació. A partir d’aquell moment, la por d’on i quan tornarà a ocórrer la crisi encercla a la persona, fent-la cada cop més insegura i en alerta. Tracta d’evitar situacions que pensa que li poden provocar la crisi o que si li succeeix no sabrà què fer. I això és una altra de les coses que fa que l’accentuen perquè l’alerta és el que activa l’ansietat, ja que interiorment es viu com si hi hagués un perill del qual s’ha de protegir. 

I què s’ha de fer? Si es creu convenient, anar al metge o a urgències per descartar qualsevol problema. Després, acceptar que s’està espantat i que és normal estar-ho en una situació així (qualsevol ho estaria!). No buscar relaxar-se, sinó aguantar el malestar. És un matís important perquè la relaxació no s’adiu amb el que un està vivint. En realitat, en aquest cas és una exigència. Ningú no aconsegueix relaxar-se amb tot aquest malestar! Quan s’aguanten els símptomes, desapareixen. Ja no tenen raó de ser.

Pot ajudar pensar que cada crisi és com una onada. S’ha de resistir l’onada i observar que, amb el temps, baixen els símptomes. Dir-se a un mateix mentre succeeix que no passa res, que no és perillós. Adonar-se que encara que es notin molèsties que dificulten la respiració, en realitat no per això es deixa de respirar. És important no fer grans inspiracions, perquè encara que sembli que es necessita molt d’aire, no és així: d’aquesta manera s’evita hiperventilar, que és el que crea molts dels símptomes d’ansietat. També, mirar de centrar-se en el que s’està fent, concentrar-se en altres coses, no en els símptomes d’ansietat. Actuar com si no hi fóssin. Això evita que la ment els vagi activant.

En la resolució de la crisi d’ansietat és molt important reconciliar-se amb el cos i la ment. Entendre’ls. Cal tractar d’esbrinar què va activar la primera crisi. Perquè aquesta crisi mostra que hi ha alguna cosa de la pròpia vida que crea un profund patiment. Moltes vegades es tracta d’un malestar inconscient, per això no es veu una causa clara que l’hagi desencadenada. Sovint les persones que pateixen atacs de pànic diuen que no ho entenen, que estan molt bé a la seva vida. No són conscients de res que els estigui afectant fins aquest punt. Han après a reprimir aquest patiment fins que, quan esclata, ho fa de cop. Es tracta que aprenguin a reconèixer quan alguna cosa no els agrada o els fa patir i puguin actuar per evitar-ho.

© Integra Terrassa 2020  – Disseny web: joelmarco.com